HISTÒRIA DEL ESCACS COMTAL CLUB

A principis del segle XX, quasi tots els jugadors d'escacs de Barcelona es trobaven a la Sala Imperio. Quan aquesta va desaparèixer, es van dispersar. Alguns van anar a prop del lloc on es trobava l'antiga Sala (Ateneo Barcelonés, Casino Militar, Real Circulo Artístico, etc), mentre que d'altres van anar a zones més allunyades del centre: a Gràcia i al Paral·lel. Aquest últim és el que ens interessa, perquè en ell trobem el bressol del nostre club. El 20 de novembre de 1923 té lloc en el Cafè Comtal de l'Avinguda del Paral·lel, l'acte de fundació del Club. La primera quota de soci: una pesseta mensual. El local social va ser aquest cafè fins l'any 1927, en què un seguit de problemes i discrepàncies internes van fer que el club gairebé desapareigués. El nombre de socis va baixar de forma significativa, però gràcies a en Joaquín Bosaconma, que sortosament va agafar la presidència del club, amb la il·lusió necessària per a reunir els socis que encara quedaven i va aconseguir que el Club s'instal·les al Cafè Zurich, a la Plaça de Catalunya. Gràcies a la seva constància va aconseguir que el Club Comtal tornés a reviure i es va iniciar una de les seves millors èpoques.
L'any 1933 es va jugar el Primer Torneig Internacional de l'Escacs Comtal Club. El creixement del Club va obligar a canviar de nou de local, ja que el del Cafè Zurich es va quedar petit. El Cafè Olímpia va cedir, l'any 1935, una sala magnífica als socis comtalistes. Es van comprar vint taules especials per a jugar a escacs i es va jugar un match telefònic contra una selecció de jugadors de Madrid. Aquell mateix any, es va celebrar el Segon Torneig Internacional del nostre Club i va ser en aquesta sala on Arturo Pomar va jugar una sessió de simultànies. Tenia dotze anys.
L'any 1936 es va jugar, a Reus, el Tercer Torneig Internacional de l'Escacs Comtal Club. L'any 1946 l'edifici de l'Olímpia va ser enderrocat i es va traslladar al Café Español (al Paral·lel), on només va estar cinc mesos, ja que el Club va llogar el local que durant quaranta-sis anys sira la seu del Club, al Carrer de les Flors. Encara que el lloguer era molt alt (1.440 pessetes mensuals), la Junta va decidir córrer el risc i llogar-lo a causa dels avantatges que oferia. Es va prendre possessió de local el dia 6 d'abril de 1947. A més d'escacs, se celebraven festes, obres de teatre i altres activitats lúdiques.
Per la força del seu joc, destacaven en aquella època, Cunillera, Ingelmo, Sererols i els repetidament campions de Catalunya, Pàcid Soler i Josep Velardebó. Els anys 1934 i 1945, el Club va quedar segon classificat al campionat de Catalunya per equips. L'any 1954 es van donar d'alta 200 nous socis i el Club va arribar a tenir més de mig miler de socis. L'any 1956 es va jugar el primer "Campeonato de España de Equipos", en què el Comtal va jugar en moltes ocasions.
Les activitats d'oci donaven molt dinamisme i suport social al Club, però es van anar perdent amb l'aparició del cotxe, la televisió i d'altres formes d'esbarjo, encara que el Club va anar evolucionant i va poder mantenir un gran nombre de socis. A finals dels anys setanta, van començar un seguit d'adversitats, que es va aguditzar amb errors, el van abocar a una crisi i a una davallada important de socis. Dels molts jugadors de categoria que es van formar al Club, cal destacar a Pepita Ferrer (vuit cops campiona d'Espanya) i Miguel Illescas, un dels jugadors espanyols més grans de tots els temps.
(De la página oficial del Club.)

ENLLAÇ A LA VIQUIPEDIA, ACTUALITZADA FINS 2008
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escacs_Comtal_Club