COMTAL "C" 5 – CÍRCOL CATÒLIC 3
Fe en la victoria. Aquest podria ser el titular que resumeix el desemvolupament del matx de la 3ª ronda que el nostre tercer equip va disputar enfront del Círcol Catòlic. I crec que va ser així perquè els nostres jugadors van jugar en tot moment pensant que l’encontre no es podia perdre de cap manera, malgrat les adversitats, que no van ser poques.
Tot va començar força bé amb dues victòries, la de Ramón “míssil” Cobo, al taulell 8 (negres) i la de Jordi Servent (blanques), al 5. De Cobo sols cal dir que va iniciar la seva partida amb 1h. 30’ al seu rellotge i la va acabar amb 1h. 30’...No, no amics, el rellotge no es a espatllar, és que resulta que va jugar una partida de 50 jugades sense perdre ni un sol minut. A més, cal dir que va fer una bona partida, sense errades i imposant-se en un final de reis i peons. És un fiera. (Conclusió: eres un “todo o nada”, un “vencer o morir”.¿ Es que hiciste la mili en la Legión?...Si gastas 10 minutitos de tu reloj, en vez de 0,igual vives nuevas experiencias reconfortantes...Bromas aparte, te felicito, sigue así, si te dejan los rivales claro). Pel que fa En Servent, després de l’obertura va quedar amb peó de menys, però a canvi de tenir una posició amb les peces millor situades i més actives que les del seu rival, la qual cosa compensava un xic el peó perdut. Posteriorment, després d’un canvi de peons mal calculat pel negre, va recuperar el peó i en va guanyar un altre quedant amb un final molt superior, imposant-se amb rapidesa.(Conclusió: Sembla que per guanyar sovint t’hauras de deixar un peonet a l’obertura, oi?... je,je...Però bé, em vas agradar;no et vas acollonir,vas creure que podies guanyar i així va ser).
Fins llavors esperànça. Però aquest 2-0 al cap d’una estona va ser neutralitzat per l’equip visitant que ens va guanyar als nostres dos primers taulells Orellana i Quiles : Ricard Orellana, al núm.1, es va trobar amb un 2297 ELO. Es va jugar una obertura oberta (Defensa dels dos cavalls) en la qual En Ricard va entregar un cavall a la casella f2, deixant el rei negre amb ventilació frontal, però malauradament aquesta entrega no li va donar cap avantatge decisiu i després el negre es va refer i va acabant fent valer el material de més.De tot manera, tenint en compte la enorme diferència d’ELO., va jugar amb valentia i va arriscar. (Conclusió: encara que ets molt jove,¿coneixes aquella mítica cançó del Duo Dinámico titulada “Resistiré”?. Hi ha un tros que diu així: “Resistiré, erguido frente a todos. Me volveré de hierro para endurecer la piel y aunque los vientos de la vida soplen fuertes, soy como el junco que se dobla pero siempre sigue en pie...” Brometes apart, en serio, et veig millor que fa dues setmanes. Segueix així i arribaran els triomfs).
Respecte a Manel Quiles, taulell 2, amb negres, va jugar bé l’obertura i tenia igualtat, però posteriorment, al mig joc, va realitzar un parell de jugades horribilis (algo poc freqüent en ell) que el varen deixar en una clara inferioritat. Llàstima, perquè el seu rival no li havia donat fins aleshores cap problema i cada cop es veia en Manel més còmode al taulell. (Conclusió:los sábados por la noche, en vez de estarte hasta las tres de la madrugada leyendo las aventuras de Mortadelo i Filemón y las de Zipi y Zape, vete a dormir prontito...Sí, ya sé que es el único momento de la semana en que puedes hacerlo, pero...Ahora en serio .Con tu espíritu luchador,sabemos que al próximo rival te lo meriendas).
Bé, amb 2-2 a l’Acta, s’observa que Joaquim Giralt té una posició totalment guanyada al 7é taulell. Era un somni?, Estavem al.lucinant?. No amics meus, era veritat: posició de pel.lícula, el rei del seu rival a l’ U.V.I. i “Giri” guanya la seva partida amb contundència, col.locant el 3-2 al marcador. (Conclusió: un jugador del nostre equip,el nom del qual no diré, em va dir a l’acabar el matx:”Això és la hostia, fins i tot el Giralt ha guanyat!...” En serio, bé per En Joaquim. Crec que també va jugar a guanyar i es va oblidar, per una vegada, de la por a perdre amb un rival de menys ELO. Pots puntuar més si confies més en el teu joc).
Ja només ens faltava un punt i mig per guanyar el matx i les coses pintaven molt bé. Farré havia plantejat amb negres una Sciliana Drac i va aconseguir una magnífica posició amb dos peons passats i lligats al flanc de dama que li varen donar el triomf. 4-2 i el cel ja s’estava posant de color de rosa. (Conclusió: Farré, no et pensis que per jugar sovint la variant del Drac ets un monstre. Ara bé, quan jugues així de sòlid i agressiu t’hi apropes bastant. No afluixis). D’altra banda, les partides de Lourdes Hernando y de Marcel Cedrez –les úniques que quedaven-, també ens eren molt favorables, especialment la de la Lourdes que tenia un final de torre, amb dos i tres peons d’avantage, després d’haver jugat una bona partida i dominar completament el seu rival que la superava en més de 65 punts ELO. Però el fantasma dels apurs de temps va a tornar a perseguir a la nostra jugadora que disposava tota l’estona de molts pocs minuts i, si bé era un final no gaire difícil de guanyar, es va veure superada pel nerviosisme i, completament bloquejada, a falta de pocs segons pel finish, va rebre un mat en una “canya” desesperada del seu rival. Una veritable pena, perquè es merexia la victoria, però el rellotge també juga. (Lourdes, como a Ricard, también a ti te dedico una canción.En tu caso es la canción de Los Panchos, titulada “Reloj no marques las horas”, la cual en uno de sus pasajes dice así: “Reloj no marques la hora porque voy a enloquecer (...) tu tic-tac me recuerda mi irremediable dolor...” De verdad, jugaste muy bien, tanto la apertura como el medio juego y el final, pero no estoy de acuerdo con la canción. “El dolor irremediable” de tus apuros de reloj se puede solucionar. Es lo único que te falta, lo demás,- el buen juego- te sobra). Així les coses, el marcador es va colocar en un perillós 4-3 que ens feia pensar en un empat al final del matx. Però res d’això colegues. Ja he dit al principi que tots varem creure en la victoria i Marcel era un d’ells. Per això, si bé tenia avantatge des de molt abans va arribar amb un peó d’avantatge en un final millor, però no del tot definitiu. Al final va guanyar i ja podiem llançar els cohets: 5-3 i tots molt contents.Ja tenim 2,5 punts, de tres posibles, però ningú s’ha de confiar. (Conclusió:Marcel, des de que el “gurú” Manel Quiles et va mentalitzar per guanyar, a la primera ronda, no hi ha qui et pari. Però... qué et va dir aquest home?).
Salutacions per a tots i fins la propera ocasió.
Fdo.J.S.A.
No hay comentarios:
Publicar un comentario